Llàtzer i Marta són dos germans pròxims a la quarantena que viuen en la casa dels seus progenitors, que van morir deu anys arrere. El seu pare era el president de la Societtat Esperantista de la ciutat, un Quixot que va inculcar als seus fills l'amor per eixa llengua que hauria d'unir a tots els sers humans. Ell els va obligar a estudiar filologia.
Lázaro -així batejat per Lazarus Zamenhof, el creador de l'esperanto- ha dedicat tota la seua vida a seguir els passos del pare. En el moment en què s'inicia l'obra, està traduint Moby Dick de Melville a l'Esperanto. De caràcter misantròpic mai va eixir de la casa familiar i, després de la mort dels seus pares, va ocupar l'habitació d'estos, la més gran, que dóna a la mar.
Marta, després de diversos viatges i d'alguns desenganys amorosos, ha tornat a la llar familiar amb el seu germà, i treballa en la carnisseria equina del seu ex.
El conflicte naix quan Marta s'enamora bojament d'Ángel, un empresari immobiliari arruïnat, i el porta a la casa amb la intenció que es quede a viure amb els dos germans. La seua habitació és molt xicoteta per a un llit gran, i s'entaula una lluita aferrissada per l'habitació gran fins ara ocupada per Llàtzer.
S'estableix una lluita de poder per l'habitació, però en realitat són altres les lluites que ixen a la llum en esta tragicomèdia que té com a protagonista la fragilitat humana.
|